dimarts, 17 de gener del 2017

SESSIÓ 2

ACTIVITAT 1: Repàs 

     La primera activitat d'aquesta sessió, la dedicarem a fer un petit recordatori dels continguts apresos a la sessió anterior sobre què és una agrupació, els tipus de veus humanes i els diferents tipus d’agrupació vocal. Ho recordeu?


ACTIVITAT 2: Escalfant veus 

          En la següent activitat, entonem intervals. Amb aquesta activitat es pretén que vosaltres entengueu perquè una agrupació musical "sona bé" si cada veu canta una cosa.

          Per a això, es farà dos grups a classe, i cada grup entonarà una nota. Jo us cantaré la nota amb l'ajuda de la flauta i vosaltres repetireu. Però, a casa podeu començar a practicar!

          Com a exemple l'interval Do-Mi. El primer grup entonarà la nota do i el segon la nota mi. Quan els dos grups teninguen una bona entonació de la nota ajuntarem les veus i vosaltres mateixos comprovareu si el so s'empasta. Podreu practicar-ho a casa amb l'entonació del so de la flauta.


ACTIVITAT 3: Cançó "Vois Sur Ton Chemin" de la pel·lícula Los chicos del coro. 

           Per a aquesta activitat, us lliuraré aquesta partitura on apareix la veu de soprano de la cançó que sessions després anem a interpretar cantant-la i tocant-la a més, la practicarem a casa i a l'escola. 

          Amb aquest vídeo de la pel·lícula i la cançó us mostraré quina és i aquesta serà la que aprendrem i  treballarem.  Voleu escoltar-la!.


 


ACTIVITAT 4: Cançó amb flauta 

          Seguidament, aprendreu amb la flauta a través de la meua imitació a classe, la primera veu (veu de soprano) de la cançó "Vois sud ton che min". Però ara, a aquest aprenentatge li afegim la posició del do# amb la flauta. 

          Ací us deixe un vídeo de la partitura de la cançó per poder practicar les posicions de la flauta, les notes i a més, diferents velocitats de com tocar-la.


divendres, 13 de gener del 2017

MÈTODE KODALY

Què és el Mètode Kodaly?

          Amb aquesta breu ressenya pretenc il·lustrar una mica als pares i representants d'iniciació al Llenguatge Musical, perquè des de casa puguen col·laborar amb el desenvolupament educatiu dels meus estudiants.

Les principals idees de Zoltan Kodaly són:

-  La música és una necessitat primària de la vida.
-  Només la música de la millor qualitat és bona per a l'educació dels infants.
-  L'educació musical comença nou mesos abans del naixement del nen.
-  La instrucció musical ha de ser una part de l'educació general.
-  L'oïda, l'ull, la mà, i el cor han de ser educats alhora.

               La metodologia de Zoltán Kodaly va suposar per a l'educació musical a Hongria una manera de sortir del tradicional, pesat i poc motivador aprenentatge de la música. El mètode es basa en una sèrie de principis que fan de la seva didàctica un "joc" amb el qual aprendre el difícil i monòton solfeig. Per a la comprensió d'aquesta tècnica, el lector ha de saber que el mètode utilitza un sistema pentatònic, aporta una nova forma de llegir el pentagrama amb el "sistema relatiu" i proposa un procediment de cant mitjançant signes manuals. Utilitzant cançons populars, aquest mètode ensenya el solfeig d'una manera fàcil i amena, motivant l'estudiant i facilitant-li els mecanismes d'aprenentatge.

          El seu mètode, des del punt de vista pedagògic, es basa en la lecto-escriptura, en les síl·labes rítmiques, la fonomímia i el solfeig relatiu. Amb les síl·labes rítmiques, Kodaly pretén relacionar a cada figura i el seu valor amb una síl·laba, amb la qual cosa obté certa sensació fonètica i, per tant, una relativa agilitat o lentitud en el desenvolupament de les diferents fórmules rítmiques i el seu context global.
          Mitjançant el solfeig relatiu es planteja la possibilitat d'entonar qualsevol melodia representada en una sola línia des del punt de l'escriptura musical. Aquesta línia representa el pentagrama convencional i en ella estaran col·locades les diferents notes amb els seus noms respectius sota, aquests noms no estarien complets ja que només apareixeria la primera lletra del nom corresponent.

          Amb aquesta actitud i des del punt de vista de l'entonació, tant és la tonalitat en què es trobe l'obra musical original, ja que sempre es podrà transportar a la tessitura més còmoda de l'intèrpret.

Escudero, M. D. (1975). Método de música coral Kodaly. Ritmo Vol. 46, 9.

En els següents enllaços pots trobar tota la informació:






dilluns, 9 de gener del 2017

SESSIÓ 1:

ACTIVITAT 1: Presentació 

          En primer lloc i per partir dels coneixements de tots vosatres, us presentaré un esquema rítmic al compàs de 4/4 amb figures que ja coneixen i on apareix la negra amb punt seguida d'una corxera (esquema rítmic que ens interessa per a la nostra cançó).


       Un cop llegit amb el sistema Kodaly amb la fononimia i el solfeig relatiu, introduïm sistemàticament percussió corporal, on apareix una negra piquem mans, on apareixen corxeres una palmellada al tòrax o dos, on apareixen blanques petjades a terra i on apareixen semicorxeres palmes a les cuixes.


ACTIVITAT 2: Coneixem les veus de l'òpera? 


          Per introduir aquesta activitat començaré a partir dels coneixements ja adquirits per vosaltres. Coneixeu algun tipus d’agrupació vocal.

         Un cop nomenada l'agrupació vocal. Us explicaré (a classe i als materials del blog) que en aquesta agrupació hi ha diversos tipus de veus.

          A través d'una fitxa (als documents) podreu conèixer els diferents tipus de veus de dona i d'home. Cada vegada us explique una veu aquesta, afegiré un àudio com a suport, on podreu escoltar una peça en aquest registre vocal. Posteriorment, a classe i als comentaris del blog podreu comentar el que us ha semblat o les diferències amb altres veus.



ACTIVITAT 3: Els tipus de cor 

          Un cop conegudes les diferents veus humanes. Aprofundirem una mica més en l'agrupació vocal, presentant-vos diversos tipus d'aquests.

           Contareu amb una fitxa (als documents) amb suport i amb la meua ajuda a classe i junt amb els documents del blog podreu descobrir diferents tipus d'agrupacions vocals i veus que el componen. En acabar l'explicació, escoltareu a diversos cors interpretant temes diversos que també podreu trobar als documents.







dijous, 29 de desembre del 2016

LES TICs EN L'EDUCACIÓ MUSICAL: utilitats, avantatges i inconvenients

             
          La relació, i conjunta evolució, de la música amb la tecnologia no és recent, sempre ha estat lligada als mitjans existents en cada època per organitzar el so d'una manera acceptable des de la perspectiva estètica. Però, aplicar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) o Noves Tecnologies (NN.TT.) ha suposat, avui dia, una nova revolució, en permetre un enorme creixement, evolució i millora dels processos creatiu - musicals.

     Les TIC compten, entre altres, amb les següents utilitats en la seva aplicació musical, permeten:
  • Editar partitures.
  • Realitzar enregistraments.
  • Alentir una interpretació per ajustar-la a les necessitats de cada moment.
  • Sustentar interaccions multimèdia d'imatge, audició, vídeo, animació, text, etcètera.
  • Introduir instruments.
  • Espaiar el temps d'interpretació amb el de generació del so.
  • Estudiar, amb acompanyament musical, sense necessitat d'intèrprets.
  • Emprar correctors tècnics a temps real o diferit.

          Els avantatges que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) influeixen de manera positiva en el procés d'ensenyament- aprenentatge perquè:

1.     Permeten unir en poc espai música, imatge i moviment.
2.     Faciliten el treball del professor.
3. Permeten desenrotllar habilitats i aptituds per a enfrontar-se a l'actual societat, tan fortament mediatitzada per la tecnologia.
4.   Faciliten i motiven pel coneixement i estudi dels instruments de l'orquestra simfònica.
5.   Serveixen per a incentivar i il·lusionar els alumnes amb mitjans que troben atractius i pròxims a la seua experiència quotidiana.
6.   Faciliten i acosten l'estudi de la música a tot aquell que compte amb Internet, gràcies a propostes d'aprenentatge musical en línia.
7.  Permeten la convergència d'educació, cultura, imatge i so, fomentant la creativitat.
8.    Serveixen de punt de partida per a activitats d'expressió vocal i instrumental.
9.     Afavoreixen el correcte aprenentatge de les destreses.
10. Faciliten l'acostament i consum musical.

          No obstant això, aquestes possibilitats no es veuen correspostes amb una habitual aplicació per part dels docents. Els motius, segurament, els trobem en els seus inconvenients, així:

1.  El cost previ dels materials que, en el cas de l'ensenyament a distància, suposa un ordinador per alumne.
2.     La inversió en aprenentatges i maneig de programes que el professor ha de realitzar a costa del seu temps lliure.
3.     La necessitat de valorar les TIC com un mitjà i no com un fi en si mateixes, sospesant si el seu ocupació suposa un avantatge o no per a millorar la pràctica de l'ensenyament i l'aprenentatge dels alumnes.
4.    La tendència habitual a emprar les TIC en l'educació musical com quelcom incompatible amb les formes tradicionals d'ensenyança, quan el més fructífer seria emprar-les combinades.
5.   La necessitat de motivar al professorat perquè s'acoste a les TIC des de l'impacte social que estan tenint, perquè només així podran descobrir que faciliten la pràctica pedagògica i podran sentir-se realment interessats.

          Però, no hi ha dubte que les Tecnologies de la Informació i la Comunicació hi són, i que, a curt termini, el seu ús es generalitzarà entre els docents en les seves intervencions educatives, si bé ja s'utilitzen en nombrosos col·legis, instituts, conservatoris i universitats.

“No hay que enseñar lo que se puede enseñar,
sino lo que se puede aprender”
Ortega y Gasset

Bibliografia: 

     Gertrudix, M. (2003): Música y narración en los medios audiovisuales. Ed. Laberinto. 
   Parcerisa, A. (1996): Materiales Curriculares: Cómo elaborarlos, seleccionarlos usarlos. Graó. Barcelona.
     Schaeffer, P. (1988): Tratado de los objetos musicales. Alianza Música. Madrid.

BENVINGUT/DA AL BLOC

 


PRESENTACIÓ UNITAT DIDÀCTICA

FORMEM UN COR¡



1. JUSTIFICACIÓ I DESCRIPCIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA


          La present Unitat Didàctica ha estat desenvolupada dins dels blocs de continguts "escolta" i "la interpretació musical". Aquestos blocs s'estableixen dins del Currículum d'Educació Primària a la Comunitat Valenciana, on indica que l'educació artística, i més concretament la musical, "pretén preparar l'alumne com a intèrpret, com a auditor i receptor de la música, com a realitzador expressiu i creatiu i com a coneixedor dels rudiments de la tècnica i del llenguatge musical".

          Va orientada als alumnes/as del 3r cicle d'Educació Primària, 5è curs  (edats entre 10 i 11 anys). La metodologia parteix dels coneixements previs dels alumnes i la major part de la unitat s'aprèn a força de la repetició del mestre/a. Totes les activitats són grupals, on el mestre/a a través de l'expressió oral, explica els continguts reforçant-los amb suports auditius. Així i tot, és una unitat on es dedica la major part a treballar l'expressió musical dels xiquets, en aquest cas la de cantar. Gràcies a aquest blog els xiquets podran treballar el contingut a casa i classe.



1.1. Característiques evolutives i d'aprenentatge de l'alumnat de 5è curs d'Educació Primària:



  • Desenvolupament afectiu i social: 



- Abandonen la infància i progressivament entren en la preadolescència.
- Es fan evidents les diferències en el desenvolupament individual de nens i nenes.
- Els pares i mestres van deixant de ser figures significatives i es produeixen els primers conflictes amb l'autoritat, per la necessitat d'autoafirmació.
- Els companys mantenen el seu protagonisme però, els grups comencen a fer-se mixtos.


  • Desenvolupament afectiu-sexual:



- Apareixen els primers indicis de la pubertat. Les noies, en general entren abans en aquesta etapa de desenvolupament. 
- Els canvis corporals i el despertar de la sexualitat els van a produir sentiments contradictoris respecto al seu aspecte físic i a les seves sensacions: satisfacció i vergonya del seu propi cos, sentiments de desig i temor, comportament de preocupació pel desenvolupament físic i per l'estètica.

  • Desenvolupament moral:


- L'alumne / a entén les normes morals de forma més reflexiva i conscient elaborant criteris propis per a regir el seu comportament.
- La recerca de la seva identitat els fa preguntar-se sobre l'origen i destí de l'ésser humà.
- L'auto-estima anirà formant-se mitjançant la interacció amb el grup i l'adopció d'un sistema de valors.

  • Desenvolupament motor:


- Els alumnes / as són capaços de dur a terme activitats més precises, s'incrementa el seu potencial psicomotor, el seu desenvolupament físic, resistència, velocitat potència muscular, flexibilitat ...
- Tenen consciència de les articulacions i de la seva mobilitat, localitzen els desplaçaments de les parts del cos sense errors, controlant el seu to muscular i el ritme de la respiració. El cos es converteix en un instrument d'expressió.
- Capaços de realitzar accions més complexes simultàniament amb la intervenció de la vista i de les mans. A més, de bon equilibri en repòs i moviments harmònics i segurs.
- En l'orientació espacial, els permet situar-se respecte a tercers, relacionar els objectes entre si, fer representacions gràfiques de l'espai, ...
- La seva estructuració temporal els facilita l'ordenació d'accions en el temps, captar estructures rítmiques, simbolitzar, ...

  • Desenvolupament del llenguatge:


- Utilització del la sintaxi més complexa.
- Comprensió de les formes sintàctiques de la veu passiva.
- Domini de conceptes gradualment més abstractes.
- Ampliació de la comprensió del llenguatge i conceptes matemàtics (nombres romans, sistemes de mesura, fraccions, geometria, ...).

  • Desenvolupament cognitiu:


- Consolidació de les operacions lògic-concretes.
- Ampli desenvolupament de la capacitat de síntesi que li permetrà diferenciar característiques dels objectes cap a la transició lògica-formal.
- El pensament és més sistemàtic, ordenat i més flexible, permetent-actuar mentalment de forma més ràpida.


2. OBJECTIUS GENERALS I ESPECÍFICS


          Hem de destacar que la principal meta dels objectius és que els alumnes d'Educació Primària aconsegueixen assolir les competències mitjançant el treball i l'aprenentatge dels continguts. L'objectiu general d'aquesta unitat didàctica és iniciar els alumnes a cantar a dues veus la cançó "Vois Sur Ton Chemin" de la pel·lícula Los chicos del coro, interpretar amb la flauta la veu de soprano, aprendre els diferents tipus d'agrupació vocal i a més, les diferents veus de l'òpera.

          Per tractar de concretar aquest objectiu general, a continuació s'establiran els objectius generals i específics que desitgem que els nostres alumnes aconseguesquin en aquesta unitat didàctica. Segons els ensenyaments mínims propostes en el Butlletí oficial de l'estat per al currículum d'Educació Musical i sent aquest els objectius generals que volem complir i que estan més en relació amb la UD que ací es presenta:


2.1. Objectius generals


  • Aprendre a expressar i comunicar amb autonomia i iniciativa emocions i vivències a través dels processos propis de la creació artística en la seua dimensió plàstica i musical.
  • Explorar i conèixer materials i instruments diversos, tenint en compte els tradicionals de la Comunitat Valenciana, així com adquirir codis i tècniques específiques dels diferents llenguatges artístics per utilitzar-los amb fins expressius i comunicatius.
  • Mantenir una actitud de recerca personal o col·lectiva, articulant la percepció, la imaginació, la indagació, la sensibilitat juntament amb la reflexió a l'hora de realitzar i gaudir de diferents produccions artístiques.
  • Aprendre a posar-se en situació de viure la música: cantar, escoltar, inventar, dansar i interpretar, basant-se en la composició de les seves pròpies experiències creatives amb manifestacions de distints estils, temps i cultures.
  • Desenvolupar una relació d'auto-confiança amb la producció artística personal, respectant les creacions pròpies i les dels altres a més de saber rebre i expressar crítiques i opinions.
  • Planificar i realitzar produccions artístiques, d'elaboració pròpia o ja existents, individualment i de forma cooperativa, assumir diferents funcions i col·laborar en la resolució dels problemes que es presentin per aconseguir un producte final satisfactori.
  • Conèixer algunes de les professions dels àmbits artístics, música i plàstica, interessar-se per les característiques del treball de els artistes i gaudir, com a públic, de les seves produccions. assistir a museus i a concerts.

2.2. Objectius generals



  • Cantar a dues veus la cançó "Vois sud ton chemin".
  • Aprendre els diferents tipus d'agrupacions vocals.
  • Conèixer les diferents veus de l'opera.
  • Acompanyar la lectura rítmica amb percussió corporal.
  • Tocar el do # amb la flauta.
  • Interpretar amb la flauta la veu de soprano de la cançó.
  • Entonar intervals.
  • Respectar les manifestacions artístiques dels companys i gaudir d'aquestes.


3. CONTINGUTS


          Els continguts són el mitjà imprescindible i concret per desenvolupar els objectius, per la qual cosa podem afirmar que es tracta del principal objecte d'ensenyament i aprenentatge del procés educatiu. 

          En aquesta UD fan referència als Blocs de Continguts proposats en el Currículum oficial, de "l'escolta" que desenrotlla aquells aspectes relacionats amb les capacitats d'observació i coneixement auditiu que permeten entendre les diferents manifestacions musicals i disfrutar d'estes. I a més, "la interpretació musical" que comprèn diversos processos expressius i creatius, com la interpretació, improvisació i creació a través de la veu, els instruments musicals i altres dispositius electrònics, per mitjà del coneixement i la utilització de codis i tècniques específiques.

          La consecució d'aquestes capacitats es farà en funció d'uns continguts referits al que l'alumne ha de saber (conceptuals), el que ha de saber fer (procedimentals), i el que ha de saber valorar (actitudinals):

     Conceptuals:

  • Tipus de veus de l'òpera.
  • Les agrupacions vocals.

     Procedimentals:

  • Lectura rítmica.
  • Percussió corporal.
  • Interpretació d'una cançó amb la flauta.
  • Aprendre el do# amb la flauta.
  • Entonació d'intervals.
  • Interpretació d'una cançó a dues veus.

     Actitudinals:

  • Reconeixement de la importància de la cultura, especialment de la música.
  • Interés per aprendre les diferents expressions musicals.
  • Respecte i cooperació amb els companys.
  • Mantenir una actitud positiva amb les activitats realitzades a l'aula.


4. COMPETÈNCIES BÀSIQUES CLAU


          Les competències que es desenvolupen en aquesta unitat són:

  • Competència en comunicació lingüística: quan en les tasques facem ús del llenguatge com a instrument de comunicació oral i escrita, organitzant idees, emocions i conductes. A través de l'adquisició i ús adequat del vocabulari musical bàsic, l'expressió vocal i el cant, l'audició i anàlisi de diferents exemples de música vocal, etcètera. 
  • Competència matemàtica: a l'aula de música es treballaran aspectes de modes de representació i de pensament lògic i espacial fent servir elements matemàtics bàsics amb processos de raonament que porten a l'obtenció d'informació com les relacions intervàliques, l'altura del so i la seua freqüència, patrons de diferent duració sonora, proporcions rítmiques, pentagrama, signes, claus, notes i figures, indicacions metronòmiques, etc.
  • Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: és l'adequada percepció de l'espai físic en el qual es desenvolupa l'activitat humana, del qual el so i la música formen part. Com a tasques que farem a classe reconèixer i analitzar diferents sons, coneixement de la veu i del cos humà (oïda, aparell fonador, respiratori ...), fer ús d'instruments musicals com la flauta, etcètera.
  • Competència del tractament de la informació i la competència digital: l'alumne en les tasques proposades haurà de ser capaç de trobar, seleccionar, analitzar, tractar la informació autònomament amb diferents fonts, utilitzant llenguatges específics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i comentar audicions, vídeos i tot tipus d'informació musical disponibles en Internet utilitzant les TIC per aprendre a manejar diferents formats d'àudio, tècniques de tractament i gravació de sons, així com la producció de missatges musicals, audiovisuals i multimèdia.
  • Competència social i ciutadana: l'alumne comprendrà la realitat social a l'aula de Música amb el treball col·laboratiu a través de les tasques, mitjançant coneixements i habilitats per a participar en grup, triar com comportar-se i responsabilitzar-se de les decisions i eleccions preses. Es pretén que treballin, col·laboren, ajuden i desenvolupin la capacitat de diàleg i de respecte a l'hora de realitzar un projecte musical comú.
  • Competència cultural i artística: els alumnes tindran una actitud i una sensibilitat per interpretar i escoltar manifestacions musicals, prenent consciència de la diversitat cultural i artística. Consideraran la música com a part del nostre patrimoni cultural, incloent la música com a testimoni de la nostra història.
  • Competència per aprendre a aprendre: El desenvolupament del sentit de l'ordre i de l'anàlisi musical que es treballen en les activitats d'audició incideixen en aquest aspecte, ja que la Música contribueix a desenvolupar capacitats com l'atenció, la concentració i la memòria.
  • Competència autònoma e iniciativa personal: a l'aula de Música es desenvoluparan habilitats socials com l'empatia, que ajudaran a l'alumne/a a treballar de forma cooperativa i flexible, amb creativitat, confiança i sentit crític. A més, la interpretació musical com la composicions que farem servir són activitats que, per obtenir els resultats desitjats, requereix una planificació prèvia i de presa de decisions personals i en grup.


5. METODOLOGIA


           Partim dels principis bàsics del DCN, referits a la forma d'intervenció educativa en l'Etapa Primària, resumits en:

  •  Partir del desenvolupament de l'alumne.
  •  Construir aprenentatges significatius.
  • Aconseguir aprenentatges autònoms.
  • Desenvolupar i modificar les capacitats i els esquemes del coneixement.
  • Aconseguir una activitat intensa protagonitzada pels alumnes. 
  • Utilitzem una metodologia basada en els processos naturals de l'aprenentatge. 


          Una metodologia activa que parteix dels coneixements previs dels alumnes on la major part de la unitat s'aprèn a força de la repetició amb una intervenció docent d'ajuda i guia. Amb els mètodes inductius utilitzats es pretenen generar situacions pedagògiques, que partint de l'espontani, es van enriquint amb les variables que aporta el propi desenvolupament de les tasques. Totes les activitats són grupals, on el mestre/a a través de l'expressió oral, explica els continguts reforçant-los amb suports auditius. Així i tot, és una unitat on es dedica la major part a treballar l'expressió musical dels xiquets, en aquest cas la de cantar, a més d'escoltar les diferents audicions vocals.


6. TEMPORITZACIÓ


          La unitat didàctica tindrà una temporalització de quatre sessions.


7. AVALUACIÓ


          Partim dels criteris d'avaluació, elaborats d'acord amb els objectius proposats per a la UD. Aquest criteris d'avaluació, referits a totes les tasques i actituds, es realitzarà un seguiment de manera individualitzada i contínua tenint en compte totes les activitats.


7.1. Avaluació del mestre/a i de la Unitat Didàcticaç


          El/la mestre/a, com a responsable de tot el procés programador, també ha de ser avaluat, igual que la mateixa UD. Proposem dues classes d'avaluació al mestre i la UD.

          La primera, parteix de la reflexió del professor sobre la seva pràctica docent, i que un cop conclosa la UD és necessària com a mesura de control sobre el treball realitzat i els resultats obtinguts pels alumnes, és a dir com avaluació del procés. Conjuntament, mitjançant aquests dos instruments d'avaluació, podrem tenir una visió sobre el procés realitzat i els possibles ajustos requerits.


7.2. Avaluació de l'alumne/a


          La primera de les sessions per partir dels coneixements previs dels alumnes, servirà com a punt d'inici de la nostra tasca, així esbrinarem la situació de partida dels alumnes davant la UD plantejada, ja que ens interessa per a la nostra cançó.

          De la mateixa manera, durant les quatre sessions de la UD es realitzarà un seguiment de manera individualitzada i contínua tenint en compte totes les activitats que es desenvolupen. En aquest sentit, podré avaluar-los i comprendre que han après i en quin grau. Així, la 1a i 4a sessió, seran sessions per contrastar i comparar la consecució dels objectius programats a la UD. Els alumnes, diàriament, són avaluats en base a una llista de control on únicament es recullen dues conductes observables: l'actitud davant la sessió i l'adquisició dels aprenentatges referits a l'aprenentatge de la cançó amb la veu i la flauta, a més de la diferenciació de les diferents veus de l'òpera i agrupacions vocals.


8. RECURSOS MATERIALS

    
      Els materials que s'empren en aquesta unitat didàctica són:
  • La pissarra pautada de classe o pissarra digital.
  • Projector.
  • Suports d'audio.
  • Dues fitxes.
  • Llapis i colors.
  • Flautes dolces.
  • Teclat elèctric.
          El recurs més utilitzat és l'instrument humà: la veu.