1. LA VEU, UN INSTRUMENT MUSICAL AL NOSTRE ABAST
El
vehicle utilitzat per a la comunicació oral és la veu.
- La
veu és el so que es produeix quan l’aire que retorna dels pulmons passa per la
laringe i, seguint les indicacions del cervell, fa vibrar les cordes vocals.
- La
veu és un instrument que no és visible, i les seves possibilitats són
específiques de cada persona.
1.1 COM
FEM ELS SONS DE LA NOSTRA VEU?
Perquè
es produeixca so hi ha d’haver algun element en vibració. En el cas de la veu,
la vibració es produeix a les cordes vocals.
Per
a produir aquestes vibracions l’aire ha de seguir un camí determinat:
· Inspiració: entra pel nas
o la boca fins als pulmons (per a fer la funció de la respiració)
· Expiració: l’aire surt
pel nas o la boca. En aquest camí de tornada es pot produir el so si les cordes
vocals es contrauen i entre en vibració per la pressió de l’aire que surt.
En
la veu distingim 3 funcions bàsiques per a la producció del so són:
- Respiració. Està implicat tot l’aparell respiratori:
boca, nas, pulmons (emmagatzemadors i impulsors de l’aire cap a l’exterior) i
diafragma. Ja hem
comentat que sense l’aire no podem provocar les vibracions de les cordes
vocals.
- Fonació. Aparell fonador: laringe, cordes vocals (dos
plecs musculars de la laringe que delimiten la glotis i que es contrauen i
vibren quan hi passa l’aire que prové dels pulmons; aquesta vibració és la que
produeix el so).
- Ressonadors. Cavitats de ressonància: cavitats facials,
cavitats cranials, faringe, pit. En una bona emissió de veu, tot el cos
funciona com a ressonador del so produït a les cordes vocals.
Quan
es parla o es canta, la part del cervell que controla aquestes funcions fa
contraure les cordes vocals de manera que en passar l’aire que ve dels pulmons,
aquestes vibren. Es genera així la veu.
- La veu parlada i la veu cantada
En la correcta utilització
de la veu s’ha de tenir en compte: una respiració correcta, una dicció clara i
una bona expressió.
2. LA CLASSIFICACIÓ DE LES VEUS
Al llarg de la història,
s’han fet diverses classificacions de les veus humanes. La més habitual és la
que prové del món de l’òpera, i que es basa en les tessitures vocals.
Tessitura: extensió o
àmbit sonor d’una veu o d’un instrument. Conté les notes que pot produir
normalment.
Segons la seva tessitura,
les veus es classifiquen en:
VEUS FEMENINES:
Les veus femenines es divideixen en tres classes:
Soprano
És la veu més aguda, es distingeix per la seva
facilitat i espontaneïtat en el registre agut. Són veus potents en el agut i
més dèbils en el registre greu. Canten habitualment des del do3 al la4.
Mezzo soprano
És una veu que no té els aguts de la soprano ni els greus
de la contralt, i en canvi té un registre mig molt expressiu i ple. La seva
tessitura habitual és del la2 a un fa4.
Contralt
És la veu femenina més greu, en aquest registre la veu
sona potent i rodona. La tessitura habitual abrasa del sol 2 a un re 4.
VEUS MASCULINES:
Les veus masculines les podem classificar en els grups
següents:
Contratenor
És la veu masculina més aguda, amb un registre sobre-agut
notable. Canta a la tessitura de les contralts.
Tenor
És una veu amb facilitat per els aguts i amb uns greus
poc potents. Tenen la mateixa tessitura que les sopranos però una octava
més greu ( del do2 al la3).
Baríton
És una veu a cavall entre els tenors i els baixos. La
seva tessitura és com en les Mezzos de la1 a fa3 , però una octava inferior.
Baix
És la veu masculina més greu. La seva tessitura
coincideix amb la de les contralts però una octava més greu (sol1 a re3)
VEUS BLANQUES
S’anomena així a les veus dels nens i nenes i també a les
veus femenines.
LES VEUS
INFANTILS es classifiquen de la mateixa manera que les
veus femenines: sopranos, mezzo sopranos i contralts. La tessitura més habitual
en la que canten els nens/nenes a les escoles va del do3 al mi 4.
En la seva
funció musical, la veu pot fer el paper de solista o bé combinar-se amb altres
formant part d’un grup que pot anar d’un nombre reduït de veus a la gran massa
coral.
També hem de diferenciar
entre cantar a una sola veu, és a dir, fent plegats la mateixa melodia, el
resultat d’això és la monodia, i cantar a vàries veus, fent el que
s’anomena polifonia, en aquest cas les veus estan distribuïdes
d’aguts a greus en els diferents grups que hem anomenat abans.
La cançó és
l’expressió musical més primitiva de l’home. Des de la prehistòria totes les
expressions sentimentals: crits bèl·lics, manifestacions religioses,
crits d’alegria i triomf per la caça, de desesperació per la mort... van anar
evolucionant fins a donar lloc a danses i cançons.
Les cançons
varien d’una època a una altra, en els diferents països i grups social però
totes conserven el seu caràcter de circumstància i una construcció senzilla i
fàcil.
Dintre de les
agrupacions de veus podem destacar les corals, que solen
interpretar obres escrites a quatre veus: sopranos, contralts, tenors i baixos,
per això s’anomenen” cors mixtes”. També hi ha cors
masculins; cors femenins i cors infantils.
3. LA CANÇÓ, PRINCIPAL EXPRESSIÓ DE LA MÚSICA VOCAL
- Cançó: composició musical breu composta per
ser cantada.
- Música vocal: aquella on
pren part la veu, malgrat que hi hagi instruments que l’acompanyin. Dins la
música vocal, la cançó, amb totes les seves variants, ha estat molt utilitzada
al llarg de la història.
Per a més
informació podreu consultar aquestos enllaços:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada