AGRUPACIONS VOCALS

          Un conjunt vocal és un grup de persones que fan conjuntament música vocal, ja sigui amb acompanyament instrumental o sense (en aquest cas parlem d’una agrupació “a capella”, o sigui, només amb veus humanes).

1. Classificació dels conjunts vocals

          Els conjunts vocals es poden classificar de dues maneres: segons els tipus de veus que els formen i també segons la quantitat de cantaires que hi ha.

1.1 - Conjunts vocals segons els tipus de veus

·  Conjunts de veus iguals. Són agrupacions que tenen només un sol tipus de veus: o bé són totes masculines (tenors i baixos) o bé són totes femenines o infantils (sopranos i contralts).

o    Quan es tracta de veus femenines o infantils parlem de conjunts de veus blanques (cor de dones, corals infantils, escolanies…)

o    En el cas de les veus masculines obtindrem veus més greus (els cors Clavé en són un exemple)

·   Conjunts de veus mixtes. Combinen les veus masculines i femenines. Aquest és el tipus d’agrupació més freqüent.

1.2 - Conjunts vocals segons el nombre de cantants

·     Agrupacions vocals petites: de 2 a 8 cantaires. El nom de cada formació depèn de la quantitat de cantaires. Observa la següent taula:

          Els més habituals d’aquests tipus d’agrupacions són els quartet (soprano, contralt, tenor i baix) i l’octet (2 sopranos, 2 contralts, 2 tenors i 2 baixos).

          Dins els gèneres que uneixen la música i el teatre (com l’òpera) fan servir sovint aquests tipus d’agrupacions en els seus diàlegs (duets, trios…).

    ·          Cor de cambra: entre 9 i uns 20 aproximadament. Té el seu origen en la música que es feia per als nobles i els reis durant el Renaixement i el Barroc (aquesta música es feia a les cambres dels palaus. D’aquí deriva el terme “cor de cambra”). Es tracta normalment d’un tipus d’ agrupació mixta (amb els 4 tipus de veus: sopranos, contralts, tenors i baixos) tot i que en podem trobar cors de cambra de veus blanques o de veus masculines.

·        Cor o Coral: a partir d’uns 20 cantaires. Són més freqüents els cors mixtes, però també de veus iguals. Veiem uns exemples concrets:

- Veus mixtes: el seu repertori és molt variat. A Catalunya hi ha una gran tradició i a quasi cada poble en podem trobar.

- Veus iguals: en tenim alguns exemples. Els veiem a continuació:

          Corals infantils: o de veus blanques. Estan formades per nens i nenes que encara no han fet el canvi de veu. Un tipus especial el trobem a les escolanies (agrupació coral lligada a una entitat religiosa – monestir, catedral, església – que sol fer un repertori religiós). A Catalunya en tenim un exemple important en l’escolania de Montserrat formada per nois de 10 a 14 anys. És l’escola de música més antiga d’Europa (i potser del món) que encara està en actiu.

          Cors Clavé: agrupació de veus masculines promoguda per Josep Anselm Clavé al s. XIX per fer acostar la cultura musical catalana al món obrer (aquest fet està lligat a la Renaixença, moviment nacionalista català).

          Orfeó: poden arribar als centenars. Poden interpretar tot tipus d’obres, però solen fer també obres espectaculars ja que aquestes agrupacions donen un gran volum sonor. A Catalunya tenim l’Orfeó Català, que va promoure la construcció del Palau de la Música. Va ser fundat el 1891 i en l’actualitat és una de les agrupacions més prestigioses del nostre país.

Per conèixer més informació sobre les agrupacions vocals podreu fer-ho accedint a:

http://bloc.byethost3.com/2neso/teoria/tema-2-la-veu-humana/agrupacions-vocals/

http://jordiplaia3.blogspot.com.es/2012/09/5-els-diferents-tipus-de-conjunts-vocals.html

http://pt.slideshare.net/casanca/les-agrupacions-vocals 

SESSIÓ 3

ACTIVITAT 1: Repàs

          En la primera activitat de la sessió, farem un breu repàs dels continguts anteriors que hem après i repassem la cançó amb la flauta.

ACTIVITAT 2: Audició

          Per iniciar la interpretació de la cançó, a classe repartirem les veus amb les partitures que anem a cantar on uns faran de soprano i altres de contralt. A més, escoltarem la seva àudio seguint la lletra a les partitures i anirem treballant a casa i a l'escola. Tot i que la polifonia sembla molt complicada, assajant i practicant veiem a poc a poc com ho anem aconseguint.  

PARTITURA 1 amb lletra de la cançó                       PARTITURA 2 amb lletra de la cançó

                                        PARTITURA 3 amb lletra de la cançó

       
          Què veieu a les partitures i què us pareix la lletra? Totes les veus que hi ha són de sorprano i de contralt.

          A continuació, us explicaré que per les característiques de vosaltres, els meus alumnes formarem un cor de veus blanques i anem a cantar a dues veus: soprano i contralt, tal com es veureu en la partitura.

ACTIVITAT 3: Cantem

         En aquesta activitat aprendreu la primera veu (veu de soprano), veu que abans ja sabien amb la flauta. Però, abans de cantar, llegirem la lletra, ja que pot ser una complexitat en estar en francès. La partitura facilita aquest aprenentatge, ja que la lletra apareix amb els fonemes com es diu.

          Podreu practicar-la a casa i, a classe amb la meua imitació us ensenyaré la cançó que van a anar aprenent-per imitació. Jo cantarè un compàs i vosaltres fareu diversos cops fins donar-li l'entonació correcta.

Ací us deixe un vídeo perquè pugueu seguir practicant des de casa la pronunciació de la cançó:

JOCS DE TÈCNICA VOCAL PER ALS INFANTS

1. RELAXACIÓ

          Cal preparar el cos i la veu per a cantar correctament, per això es necessari prendre consciència d’una postura correcta del cos:

• L’esquena recta. Podem imaginar-nos que som uns titelles que tenim un fil al cap que ens estira cap amunt.
• El cap en visió horitzontal ni cap amunt (que faria emetre un so escanyat) ni cap avall (que tancaria la columna d’aire).  Podem fer exercicis de rotació lenta als diferents costats.
• Les cames que proporcionin l’equilibri a tot el cos. Imaginem-nos que les cames són dues columnes flexibles però equilibrades. Podem treballar el balanceig.
• La cara relaxada, amb la mandíbula desencaixa. Fem badalls.
• El cos en general. Podem fer un gest d’ensurt, com si ens espantessin, i el cos queda rígid, amb els espatlles amunt i aguantant la respiració i de cop i volta relaxar i deixar anar l’aire.

2. RESPIRACIÓ

- Bufar

          El primer exercici, i el més fàcil, és el de buidar els pulmons bufant. Ha d’ésser un bufar despreocupat; es tracta, només de treure l’aire amb força unes quantes vegades. Amb això aconseguim:

1.   Una descontracció dels òrgans de la respiració.

2.   Crear la necessitat d’una aspiració profunda per poder tornar a bufar fort.

3.   Una oxigenació de la sang superior al normal, cosa molt saludable si no se n’abusa.

• Inflar globus: amb tres grans bufades fer esclatar el globus.
• Inflar una bicicleta imitant el gest amb els braços.
• El llop que, d’una sola bufada, fa volar la casa de palla i la de troncs dels porquets.
• El vent d’un dia de tempesta
• Apagar les espelmes d’un pastís d’aniversari.
• Els esbufecs que fem quan tenim calor.

- Aspirar

           Un sistema fàcil per obtenir una bona respiració és provocar “fam d'aire”, buidant els pulmons enèrgicament; per això el primer exercici proposat ha estat el de bufar. Tots sabem que la millor respiració és la que està controlada pel diafragma, tant a l'entrada com, i especialment, a la sortida de l'aire. Ara bé, no convé crear en els infants una preocupació que pot produir efectes contradictoris. En canvi serà bo de provocar situacions que ajudin a exercitar, d'una manera inconscient i natural, el diafragma. Això, ja sigui d'una manera pausada.

• Aspirar lentament i profundament el perfum d'una flor.
• Imaginant que estem ajaguts a la platja i ens deixem penetrar de la salabror de l'aire del mar
• Imaginar que la panxa és un globus que s'infla i es desinfla: posem-nos les mans a la panxa.. Serà bo de retenir uns moments quan el “ globus” està ple, abans de buidar-lo.
• Fer el mateix, imaginant que la panxa és una esponja que xucla l'aigua (en el nostre cas, l'aire) i que després l'estrenyem per a escórrer-la. 
• Endevinar, per '’olor, què hi haurà per dinar.

 O bé, d'una manera ràpida:

• Quan tenim una sorpresa desagradable: ens tirem aigua freda a l'esquena, ens cremem la punta dels dits, tenim un ensurt....
• Aspirar un inhalador nassal, primer per un forat del nas, després per l'altre, tapant sempre el forat contrari.

En tots els exercicis de respiració hem d'evitar aixecar les espatlles quan aspirem.

- Retenció de l’aire

Un cop plens, els pulmons, d’aire és bo de retenir-lo uns moments abans de treure’l. Això es produeix mitjançant un cert bloqueig  del diafragma que el predisposa a controlar-ne, després, la sortida.  Aquest bloqueig ja el fem espontàniament davant d’una sorpresa desagradable, com les indicades a l’apartat anterior. Ho podem fer d’una manera més perllongada i també molt natural:

• Intentar reconèixer un so feble i allunyat. Ex) el cant d’una grill o d’una ocell al captard, al bosc. Instintivament aspirem i retenim l’aire mentre concentrem la nostra atenció en l’oïda.
• Es pot fer, també, l’exercici contrari: treure l’aire dient h  (aspirada), retenir uns moments i, després, deixar entrar l’aire pel nas. Repetir-ho unes quantes vegades. 

- Expirar

          Després d’una aspiració ampla que aprofiti tota la cavitat pulmonar interessa que l’expiració sigui portada, d’una manera ben natural, pel diafragma . Que sigui el diafragma la base de la columna d’aire que ha de produir el so.

El que més ens fa veure aquest control són les sibilants precedides o seguides d’una consonant plosiva.

• Reclamar l’atenció: tsst..., txt-txt ..., pssst-pssst....  (convé que siguin sons curts, energètics i repetits)
• Caminar per l’aigua : xip-xap...
• La serra: rrrist-rrrast..., zzzic-zzzac... 
• Esternudar: aaatxum, aatxist.
• Picar matalassos amb un bastó: ffflist-ffflast.
• Fer l’acció de tallar llenya, o de segar traient l’aire pel nas amb força.
• Les onades que espeteguen contra les roques: xxxipsss-xapsss.
• El coet que s’enfila: s-s-s..........t (bumm).

Per allargar l’expiració oposant resistència  a la sortida d’aire:

• La mànega: x x x........g (j)
• El vent: fffff........
• El ventilador: ff........, vvv.........
• Apagar les espelmes del pastís d’aniversari de l’avi que té 99 anys.

Per controlar la sortida de l’aire perquè duri molt i es produeixi d’una manera regular:

• Bufar la sopa.
• Bufar una ferida.
• Enllorar un vidre amb l’alè.
• Fer bombolles de sabó.
• Mantenir amb el buf una ploma flotant a l’aire.
• La roda punxada: el forat és petit i la roda triga molt a desinflar-se.
• Xiuxiuejant, recitar un text, o comptar fins a 50, aspirant cada 10.
• Bufar una espelma a distància de dos pams, de manera que la flama s’inclini sense apagar-se.
• Fer voltar un molí de vent de paper, de manera que duri molta estona.

          Dos fets naturals que provoquen la respiració perfecta i ampla són les riallades i el badallar. El primer fa treballar més el diafragma; la prova és que quan ens “partim de riure” ens posem les mans a l’estómac del mal que ens fa. El segon, el badall, és l’aspiració més perfecta que mai podem fer i inclou uns moments de retenció de l’aire. Aquest segon fins i tot és fàcil de provocar en grup, proposant badallar com un gat... com un lleó... com un hipopòtam. Aquests dos fets provoquen a més un relaxament muscular molt saludable.

3. ARTICULACIÓ

          La pronunciació de les consonants ha de ser molt clara per tal que el text de la cançó sigui intel·ligible a l’oient. No tinguem por a exagerar molt l’articulació. És més, hi ha infants, sobretot en ambient bilingües, que tenen molta dificultat de pronunciar la s de nosa  (nossa), la g de metge  (metxe), la j de menja (menxa), la  z  quinze  (quinse), la m de pam-i-pipa (pan-i-pipa), la x de Xavier (Javier)..... Està molt estès el vici de dir “atxeca’t” en lloc d’aixeca’t. Els embarbussaments com “setze jutges...”, “En Pinxo va dir en Panxo...” poden ajudar a practicar aquests sons difícils.

          Hem d’exercitar molt la mobilitat dels òrgans que intervenen en la pronunciació, com són la llengua, els llavis, la mandíbula i el vel del paladar.

- Llengua

- Una cosa que trenca: crec-crac..... catacrec-catacrac.....

- La serra: rrrist-rrrrast.

- Imitar el gos que llepa, o beu aigua.

- Cavalls que galopen: tàgata, tàgata...

Id. Per l’herba: tèguede, tèguede...

Id. Per la sorra: tíguidi, tíguidi...

Id. Per un pont de fusta: tógodo, tógodo...

Id. Per un túnel: túgudu, túgudu...

- El rellotge: tic-tac...

- La trompeta: ta·ta·ta·ta ( fer ritmes ben tallants )

- Imitar el galop dels cavalls fent espetegar la llengua. Buscar-hi diferents sonoritats variant l’obertura de la boca i la posició dels llavis.

- Intentar tocar-se la punta del nas amb la llengua.

- Llavis

- Cridar un gos posant els llavis punxeguts, com per fer un petó.

- Imitar els moviments de la boca dels peixos.

Id. El vol d’un ramat de perdius: brrrrr ( que només vibrin els llavis ).

- Caminar per un bassal: xip-xap...

- Menjar-se una cirera començant per la cua, sense tocar-la amb les mans.

- Llengua i llavis

- Un vol d’ocells: brrrrrr... ( fent vibrar llengua i llavis )

Llavis, llengua, mandíbula i vel del paladar

- Pa-ta-ca-da, articulant fort i exageradament.

- Molta gent que parla alhora: bla-bla-bla...

- Dir frases com les següents:

“Un bon bou no beu quan plou”

“Mil milions de menuts molls, més o menys”

“¿Quin golafre t’ha agafat el got a Tagamanent?”

- Tota mena d’embarbussaments de dicció dificultosa i refranys populars d’aquesta mena.

- Imitar animals: l’ànec, el gat, el gos, el cuc, etc.

- Parlar xiuxiuejant o, encara millor, articular mots exageradament, però sense so, com per fer-nos entendre per un sord.

4. JOCS COMBINATS

          Es poden fer muntatges on intervinguin tota classe de jocs rítmics, de respiració, de ressonància, d’articulació, de representació, etc. units per un fil conductor que els justifiqui i els doni continuïtat.

          Contes, narracions, històries que portin fàcilment els oients a participar-hi amb tota mena de sons onomatopeics i de moviments. La tècnica d’aquest procediment la trobarem en la pràctica i en els manuals d’animadors de grups juvenils. Els temes preferits són: la tempesta, el tren, l’explorador, els indis, etc.

OPORTUNITAT DELS JOCS MUSICALS

          És molt important que qualsevol joc o exercici tingui la seva finalitat, que sapiguem què volem aconseguir: solucionar una dificultat que es presenta o, encara millor, prevenir un obstacle. Serà bo d’aprofitar les ocasions que ens oferiran les cançons per muntar, sobre la marxa, un joc d’articulació, de ressonància, etc. partint d’un element de la mateixa cançó.

          Hem de saber adequar el treball a cada grup i a cada moment; no podem anar amb esquemes prefabricats que qualsevol detall imprevist pot portar al fracàs. El pedagog ha de ser sempre un creador i hi ha d’haver un clima de simpatia i d’alegria que estimuli per al treball de conjunt sense que el riu surti de mare.

          Tampoc no ens podem acontentar fent jocs musicals; els infants han d’aprendre que hi ha un treball seriós a fer. Els hem de portar cap als exercicis de tècnica vocal fets d’una manera molt conscient. I, amb això, obrim la porta a un altre camp, immens i més interessant, que supera la finalitat d’aquest treball.

La millor escola de tècnica vocal és el cant. No ho oblidem.

          La pràctica del cant solucionarà la major part de les dificultats. Hem de saber-lo conduir per fer descobrir als infants el goig de la bellesa.

Per obtindre més informació podeu consultar aquest enllaç:

https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/calaix-de-music/cantar/jocsdetecnicavocalperalsinfants#TOC-RELAXACI- 

SESSIÓ 2

ACTIVITAT 1: Repàs 

     La primera activitat d'aquesta sessió, la dedicarem a fer un petit recordatori dels continguts apresos a la sessió anterior sobre què és una agrupació, els tipus de veus humanes i els diferents tipus d’agrupació vocal. Ho recordeu?

ACTIVITAT 2: Escalfant veus 

          En la següent activitat, entonem intervals. Amb aquesta activitat es pretén que vosaltres entengueu perquè una agrupació musical "sona bé" si cada veu canta una cosa.

          Per a això, es farà dos grups a classe, i cada grup entonarà una nota. Jo us cantaré la nota amb l'ajuda de la flauta i vosaltres repetireu. Però, a casa podeu començar a practicar!

          Com a exemple l'interval Do-Mi. El primer grup entonarà la nota do i el segon la nota mi. Quan els dos grups teninguen una bona entonació de la nota ajuntarem les veus i vosaltres mateixos comprovareu si el so s'empasta. Podreu practicar-ho a casa amb l'entonació del so de la flauta.

ACTIVITAT 3: Cançó "Vois Sur Ton Chemin" de la pel·lícula Los chicos del coro. 

           Per a aquesta activitat, us lliuraré aquesta partitura on apareix la veu de soprano de la cançó que sessions després anem a interpretar cantant-la i tocant-la a més, la practicarem a casa i a l'escola. 

          Amb aquest vídeo de la pel·lícula i la cançó us mostraré quina és i aquesta serà la que aprendrem i  treballarem.  Voleu escoltar-la!.


 

ACTIVITAT 4: Cançó amb flauta 

          Seguidament, aprendreu amb la flauta a través de la meua imitació a classe, la primera veu (veu de soprano) de la cançó "Vois sud ton che min". Però ara, a aquest aprenentatge li afegim la posició del do# amb la flauta. 

          Ací us deixe un vídeo de la partitura de la cançó per poder practicar les posicions de la flauta, les notes i a més, diferents velocitats de com tocar-la.

MÈTODE KODALY

Què és el Mètode Kodaly?

          Amb aquesta breu ressenya pretenc il·lustrar una mica als pares i representants d'iniciació al Llenguatge Musical, perquè des de casa puguen col·laborar amb el desenvolupament educatiu dels meus estudiants.

Les principals idees de Zoltan Kodaly són:

-  La música és una necessitat primària de la vida.

-  Només la música de la millor qualitat és bona per a l'educació dels infants.

-  L'educació musical comença nou mesos abans del naixement del nen.

-  La instrucció musical ha de ser una part de l'educació general.

-  L'oïda, l'ull, la mà, i el cor han de ser educats alhora.

               La metodologia de Zoltán Kodaly va suposar per a l'educació musical a Hongria una manera de sortir del tradicional, pesat i poc motivador aprenentatge de la música. El mètode es basa en una sèrie de principis que fan de la seva didàctica un "joc" amb el qual aprendre el difícil i monòton solfeig. Per a la comprensió d'aquesta tècnica, el lector ha de saber que el mètode utilitza un sistema pentatònic, aporta una nova forma de llegir el pentagrama amb el "sistema relatiu" i proposa un procediment de cant mitjançant signes manuals. Utilitzant cançons populars, aquest mètode ensenya el solfeig d'una manera fàcil i amena, motivant l'estudiant i facilitant-li els mecanismes d'aprenentatge.

          El seu mètode, des del punt de vista pedagògic, es basa en la lecto-escriptura, en les síl·labes rítmiques, la fonomímia i el solfeig relatiu. Amb les síl·labes rítmiques, Kodaly pretén relacionar a cada figura i el seu valor amb una síl·laba, amb la qual cosa obté certa sensació fonètica i, per tant, una relativa agilitat o lentitud en el desenvolupament de les diferents fórmules rítmiques i el seu context global.

          Mitjançant el solfeig relatiu es planteja la possibilitat d'entonar qualsevol melodia representada en una sola línia des del punt de l'escriptura musical. Aquesta línia representa el pentagrama convencional i en ella estaran col·locades les diferents notes amb els seus noms respectius sota, aquests noms no estarien complets ja que només apareixeria la primera lletra del nom corresponent.

          Amb aquesta actitud i des del punt de vista de l'entonació, tant és la tonalitat en què es trobe l'obra musical original, ja que sempre es podrà transportar a la tessitura més còmoda de l'intèrpret.

Escudero, M. D. (1975). Método de música coral Kodaly. Ritmo Vol. 46, 9.

En els següents enllaços pots trobar tota la informació:

-  http://educaymusica.blogspot.com.es/2013/04/metodo-kodaly.html

 - https://profesoramagdagallardo.wordpress.com/2010/10/12/%C2%BFque-es-el-metodo-kodaly/

SESSIÓ 1:

ACTIVITAT 1: Presentació 

          En primer lloc i per partir dels coneixements de tots vosatres, us presentaré un esquema rítmic al compàs de 4/4 amb figures que ja coneixen i on apareix la negra amb punt seguida d'una corxera (esquema rítmic que ens interessa per a la nostra cançó).

       Un cop llegit amb el sistema Kodaly amb la fononimia i el solfeig relatiu, introduïm sistemàticament percussió corporal, on apareix una negra piquem mans, on apareixen corxeres una palmellada al tòrax o dos, on apareixen blanques petjades a terra i on apareixen semicorxeres palmes a les cuixes.

ACTIVITAT 2: Coneixem les veus de l'òpera? 

          Per introduir aquesta activitat començaré a partir dels coneixements ja adquirits per vosaltres. Coneixeu algun tipus d’agrupació vocal.

         Un cop nomenada l'agrupació vocal. Us explicaré (a classe i als materials del blog) que en aquesta agrupació hi ha diversos tipus de veus.

          A través d'una fitxa (als documents) podreu conèixer els diferents tipus de veus de dona i d'home. Cada vegada us explique una veu aquesta, afegiré un àudio com a suport, on podreu escoltar una peça en aquest registre vocal. Posteriorment, a classe i als comentaris del blog podreu comentar el que us ha semblat o les diferències amb altres veus.

ACTIVITAT 3: Els tipus de cor 

          Un cop conegudes les diferents veus humanes. Aprofundirem una mica més en l'agrupació vocal, presentant-vos diversos tipus d'aquests.

           Contareu amb una fitxa (als documents) amb suport i amb la meua ajuda a classe i junt amb els documents del blog podreu descobrir diferents tipus d'agrupacions vocals i veus que el componen. En acabar l'explicació, escoltareu a diversos cors interpretant temes diversos que també podreu trobar als documents.