La relació, i conjunta evolució, de la música amb la
tecnologia no és recent, sempre ha estat lligada als mitjans existents en cada
època per organitzar el so d'una manera acceptable des de la perspectiva
estètica. Però, aplicar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) o Noves
Tecnologies (NN.TT.) ha
suposat, avui dia, una nova revolució, en permetre un enorme creixement,
evolució i millora dels processos creatiu - musicals.
Les TIC compten, entre altres, amb les següents utilitats en la seva aplicació musical, permeten:
- Editar partitures.
- Realitzar enregistraments.
- Alentir una interpretació
per ajustar-la a les necessitats de cada moment.
- Sustentar interaccions
multimèdia d'imatge, audició, vídeo, animació, text, etcètera.
- Introduir instruments.
- Espaiar el temps
d'interpretació amb el de generació del so.
- Estudiar, amb acompanyament musical, sense
necessitat d'intèrprets.
- Emprar correctors tècnics a
temps real o diferit.
Els avantatges que proporcionen les
tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) influeixen de
manera positiva en el procés d'ensenyament- aprenentatge perquè:
1.
Permeten
unir en poc espai música, imatge i moviment.
2.
Faciliten
el treball del professor.
3. Permeten
desenrotllar habilitats i aptituds per a enfrontar-se a l'actual societat, tan
fortament mediatitzada per la tecnologia.
4. Faciliten
i motiven pel coneixement i estudi dels instruments de l'orquestra simfònica.
5. Serveixen
per a incentivar i il·lusionar els alumnes amb mitjans que troben atractius i
pròxims a la seua experiència quotidiana.
6. Faciliten
i acosten l'estudi de la música a tot aquell que compte amb Internet, gràcies a
propostes d'aprenentatge musical en línia.
7. Permeten
la convergència d'educació, cultura, imatge i so, fomentant la creativitat.
8. Serveixen
de punt de partida per a activitats d'expressió vocal i instrumental.
9.
Afavoreixen
el correcte aprenentatge de les destreses.
10. Faciliten
l'acostament i consum musical.
No obstant això, aquestes possibilitats no es veuen
correspostes amb una habitual aplicació per part dels docents. Els motius,
segurament, els trobem en els seus inconvenients, així:
1. El cost previ dels materials que, en el cas de
l'ensenyament a distància, suposa un ordinador per alumne.
2.
La inversió en aprenentatges i maneig de programes
que el professor ha de realitzar a costa del seu temps lliure.
3.
La necessitat de valorar les TIC com un mitjà i no
com un fi en si mateixes, sospesant si el seu ocupació suposa un avantatge o no
per a millorar la pràctica de l'ensenyament i l'aprenentatge dels alumnes.
4. La tendència habitual a emprar les TIC en
l'educació musical com quelcom incompatible amb les formes tradicionals
d'ensenyança, quan el més fructífer seria emprar-les combinades.
5. La
necessitat de motivar al professorat perquè s'acoste a les TIC des de l'impacte
social que estan tenint, perquè només així podran descobrir que faciliten la
pràctica pedagògica i podran sentir-se realment interessats.
Però, no hi ha dubte que les
Tecnologies de la Informació i la Comunicació hi són, i que, a curt termini, el
seu ús es generalitzarà entre els docents en les seves intervencions
educatives, si bé ja s'utilitzen en nombrosos col·legis, instituts, conservatoris
i universitats.
“No hay que enseñar lo que se puede enseñar,
sino lo que se puede aprender”
Ortega
y Gasset
Bibliografia:
Gertrudix, M. (2003): Música y narración en los
medios audiovisuales. Ed. Laberinto.
Parcerisa, A. (1996): Materiales Curriculares: Cómo
elaborarlos, seleccionarlos usarlos. Graó. Barcelona.
Schaeffer, P. (1988): Tratado de los objetos
musicales. Alianza Música. Madrid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada